Memòries de la repressió i de l’activisme, de la patologització i de l’empoderament, de la victimització i de l’orgull. Memòries que trauen a la llum una realitat dura, que ens ajuden a combatre el negacionisme de les violències infligides. I alhora unes memòries somiadores, que responen a la grisa realitat amb el desig d’altres vides imaginades, fantasiejades.

Construir aquestes memòries diverses exigirà recuperar documents de tota mena: expedients administratius, arxiu de les associacions, material gràfic de l’ambient… Fins i tot documents íntims i privats, perquè la història personal és també memòria col·lectiva. Recollirem així manifests, cartells, fanzins, actes de reunions, enganxines i pancartes, diaris personals i fotografies, mocadors que amaguen codis secrets i perruques del cabaret. A més a més, programarem regularment Eixides de l’Armari per recórrer tot el territori –valencià, castellonenc i alacantí, de la costa a l’interior, de l’àmbit rural a l’urbà– tractant de cercar poble a poble, barri a barri i racó a racó històries que incloguen totes les geografies, àmbits i estratègies. Totes les identitats, totes les lluites.

Recuperar i conservar els testimonis d’aquest arxiu oficial, aquests textos que han tractat d’encasellar-nos en categories patologitzadores, és una tasca fonamental. Són la prova de les estratègies discursives que han tractat de suprimir, reprimir i modelar, des de fora, les nostres existències. Però també és el moment de què les històries LGTBI es puguen contar des de dins, per part de la mateixa comunitat. Així que cal desempolsegar els baguls i els calaixos: si conserves documents que siguen interessants per reconstruir la nostra història, des de l’Armari de la Memòria estem esperant per recollir-los, tant en forma de depòsits com de donacions, amb l’objectiu de garantir la seua preservació.

Es tracta, ni més ni menys, que d’oposar a l’arxiu oficial aquest contraarxiu que hem anat construint improvisadament, amb la urgència de les lluites i les nostres vides sovint precàries. De recuperar la nostra història esborrada, la forma en què les persones LGTBI ens hem vist, pensat, escrit, fotografiat, imaginat i representat a nosaltres mateixes, individualment i de manera col·lectiva. I de registrar com en aquesta construcció identitària ha mediat també la relació amb els discursos aliens. Amb aquest objectiu específic, a l’Armari de la Memòria posem en marxa un projecte de memòria oral al voltant de la patologització de les identitats trans, per documentar vivències i construir memòria en primera persona, plural.

L’Armari de la Memòria naix així amb l’objectiu no només de conservar i custodiar els documents que testimonien la nostra experiència col·lectiva, sinó també de donar-los una difusió tan ampla com siga possible, organitzant tota classe d’activitats divulgatives, des de jornades i debats fins a exposicions i projectes editorials.

Per això, també, aviat podràs explorar a través d’aquest web i dels nostres perfils en xarxes socials els fons que estem digitalitzant: podràs cercar documents al catàleg, localitzar-los a través del mapa d’espais rellevants per a la memòria LGTBI valenciana o identificar-los dins la línia de temps amb els esdeveniments més rellevants de la nostra història.

Les violències que hem patit, l’intent institucional d’amagar-nos, de tancar-nos en presons i psiquiàtrics no es poden comprendre al marge d’aquest espai simbòlic de repressió. I és en relació amb l’armari com s’entenen igualment les principals estratègies i èxits de la nostra lluita: l’aposta per la visibilitat, el desig irrefrenable d’ocupar els carrers, la necessitat de l’empoderament, la reivindicació de l’orgull.

Obrim l’armari, per tant. Traguem a la llum els nostres referents, coneixem la nostra història i reconeixem a totes aquelles persones i experiències col·lectives que ens han precedit. I ocupem l’armari, resignifiquem-lo, reapropiem-nos-el. L’armari: un lloc al qual no hem de tornar més que per recordar d’on venim. Un espai destinat, únicament, a la memòria. Simplement un arxiu, un llegat al qual interrogar; i un espai, també, on retrobar utopies, futurs somiats encara per construir.

En aquests moments, està en projecte la reforma d’un edifici singular per condicionar-lo com a seu per a l’Armari de la Memòria. Esperem prompte poder obrir les portes d’aquest centre cultural per a la memòria LGTBI (amb una sala d’actes, una biblioteca especialitzada i un espai expositiu). Fins aleshores, oferirem alguns dels nostres serveis des d’una seu provisional i, a més a més, tant ara com en el futur, programarem activitats de difusió en altres espais culturals de tota la geografia valenciana.